Covadonga DISTRICTE ECO-CIRCULAR
Repte 3
Com podem abordar els reptes ambientals socials i econòmics que planteja la situació d’emergència climàtica mitjançant solucions innovadores que apostin per la transformació del metabolisme de barri i de la ciutat
SITUACIÓ ACTUAL
Al barri de Covadonga no hi ha comerç de proximitat. Això implica que els veïns i veïnes s’han de desplaçar per comprar allò més bàsic.
El model econòmic és lineal, amb una alta generació de residus i amb poc reaprofitament d’aquests. Hi ha una manca de reciclatge molt important, així com una manca generalitzada de consum de fotovoltaica (tot i que actualment existeixen incentius municipals per implementar-la, com la rebaixa de l'IBI durant 5 anys i no pagar els costos de l’obra).
Pel què fa a la relació amb el riu Ripoll, tot i que el parc fluvial és la gran àrea verda de la ciutat, l’accés al riu és complex. Des del barri hi ha un fort deslligam amb el riu i amb el barri de Torre-Romeu degut a la manca d’una bona connectivitat en sentit transversal i a la topografia. Per això, la proximitat al riu Ripoll des del barri no significa un valor afegit pels seus veïns i veïnes, que l'utilitzen igual que la resta de ciutadans/es de Sabadell.
El balcó del Ripoll està infrautilitzat per la manca de continuïtat i la falta d’un disseny urbanístic pertinent (recorreguts, continuïtat entre els miradors, espais d’estada, etc.). Tot i això, hi ha una sobreactivitat del riu molt concreta (bicis, etc.), així com potencialitats no explotades (connexió amb Torre-Romeu, etc.).
Al barri existeixen importants barreres físiques (des de les voreres, moltes no accessibles, a la Gran Via o al mateix canvi de cota respecte el riu).
Pel què fa a la mobilitat, el gran protagonista és el vehicle privat. Per una banda, cada dia circulen per la Gran Via 40.000 cotxes, i 5.600 circulen pel carrer Covadonga. Això fa que hi hagi una contaminació acústica important, sobretot en aquests dos carrers. També es destaca la perillositat i els alts nivells d’accidents del carrer Covadonga a causa de l'elevat volum de trànsit. Aquesta situació es veu agreujada per la manca de carrils bici i perquè el transport púbic al barri és gairebé inexistent (especialment en algunes zones com per exemple, el Tanatori).
L’urbanisme del barri, en general, respon a un model tradicional. Per una banda, falten espais públics de qualitat i, tot i que el parc fluvial del riu Ripoll és el gran espai verd de la ciutat, el barri de Covadonga pràcticament no té zones verdes. Per altra banda, el parc d'edificis és antic i, per tant, responen a dissenys i sistemes constructius poc sostenibles. També es destaca l'existència de molts edificis en desús.
Respecte als problemes ambientals, el barri es caracteritza per unes contaminació atmosfèrica i acústica importants causades principalment (però no només) pel gran volum de trànsit dins el barri i per la Gran Via. Això fa que el nivell d’emissions sigui elevat i que també es pateixin altres problemes derivats de la congestió. En aquest sentit, Covadonga és un barri-aparcament que actua com a illa de calor. La manca d’arbrat i de zones verdes contribueix a aquest efecte. Les dues foneries del barri i la crema de matolls dels horts del riu també contribueixen a la contaminació atmosfèrica al barri, que es veu agreujada pel fenomen de la inversió tèrmica.
Al Ripoll hi ha alguns horts comunitaris que utilitzen els membres de l'associació. Hi havia hagut un hort urbà a dins el barri però ha desaparegut.
Altres qüestions a destacar són que la població del barri és envellida i que no hi ha una situació de pobresa energètica estesa al barri. Hi ha altres barris on aquesta problemàtica és molt més greu, estes ai evident. Aquí hi pot haver algun cas puntual.
VISIÓ DE FUTUR
Que Covadonga sigui un barri lliure de cotxes i pacificat, amb aparcaments dissuassoris fora del barri i/o amb edificis verds per aparcaments en planta que permetin eliminar els aparcaments en superfície, especialment en el carrer Covadonga, perquè aquest esdevingui un passeig amb més arbrat.
Que el barri sigui capaç d’aprofitar les infraestructures i les edificacions de valor i pugui localitzar-hi (allà o en altres espais) elements d'atracció i de centralitat (com una escola, una escola bressol, un centre cívic...).
Que Covadonga sigui un barri porta d'entrada al Ripoll convertint-se en un espai ecotó real d’intercanvi, de manera que el verd penetri a l'àrea urbana mitjançant horts urbans (l’hort entra al barri).
A nivell comunitari, que el barri garanteixi la connectivitat i generi vida social, amb iniciatives que promoguin el sentit de pertinença al lloc i a la comunitat com per exemple, un banc de recursos (del temps, de materials, etc.). En definitiva, que el barri disposi de més teixit social i de més zones verdes.
A nivell metabòlic, que sigui barri autosuficient energèticament, un barri circular en quant a generació/consum de residus/recursos, que faci possible el tancament de cicles de la matèria orgànica i que funcioni en base al residu zero.
Que el barri sigui un centre de distribució de mercaderies.
PROBLEMES NO RESOLTS
El barri es troba en un punt estratègic però està entre dues muralles (Gran Via i riu Ripoll). En general, falten accessos (sobretot en relació al riu). Per la seva banda, la solució a la gran via és un problema de voluntat/valentia política.
Existeixen importants problemes de connectivitat en els dos sentits del barri (longitudinal i transversal), sobretot pels vianants. En el sentit transversal, per la qüestió de les barreres que provoquen la Gran Via i el riu Ripoll (salt de topografia) i que fan que la desconnexió entre el centre de la ciutat, Covadonga i Torre-Romeu siguin més que evidents. En el sentit longitudinal, el problema principalment rau, per una banda, en la manca de continuïtat d'alguns carrers i, per l’altra, per la manca d’accessibilitat de les voreres (són molt estretes i algunes estan en mal estat). És un barri d'aparcament, tant dels propis veïns com degut a que molta gent aparca al barri perquè al centre no es pot aparcar i perquè hi ha molts equipaments importants que atrauen gent (CNS, Taulí, etc.). Tampoc hi ha carrils bici.
Tot i la presència del Campus UAB, no hi ha cap residència d'estudiants que permeti als joves i estudiants viure al mateix barri. A més, com que no hi ha comerços, la densitat de població és baixa i gran part de la mateixa és envellida, tot plegat fa que sigui un barri amb poca vida.
Degut al salt topogràfic i a la manca de connexions, el riu en sentit transversal funciona com una barrera. Els accessos des del barri no són bons, els miradors del balcó estan conquerits pel cotxe i sovint estan bruts (s'utilitzen com abocadors de deixalles), hi ha manca de manteniment (per exemple, hi ha passarel·les al riu que estan tallades o trencades). També es destaca la manca de seguretat (o si més no, la sensació) a l’espai del riu.
En relació a la gestió dels recursos, en especial, a l’energia, encara ens trobem amb una legislació en un estat molt inicial pel què fa a poder redistribuir i compartir l'energia autoproduida (i per tant, així, fer possible les comunitats energètiques)
El sistema de gestió de residus actual és un altre problema. No afavoreix el reciclatge. Aquesta és una qüestió a nivell de ciutat.
EL REPTE
En relació a la gestió del metabolisme del barri (recursos vs. residus), per una banda, un repte és transformar el sistema de gestió de residus mitjançant la implementació d’un projecte pilot de recollida de residus domèstics porta a porta i també apostar mesures que permetin evitar la producció de residus que no es puguin reciclar o reutilitzar, per assolir així, el residu zero.
Per altra banda, un segon repte és la creació de comunitats energètiques que funcionin amb energies renovables i que permetin aconseguir un barri autosuficient energèticament.
I el tercer repte dins aquest tema és el d’aconseguir un espai públic productiu, que passi dels ajardinaments poc sostenibles i molt costosos a altres tipus d’espais (més comunitaris) com els horts amb l’objectiu de que la ciutat miri al barri perquè aquesta ja és espai natural (ja és part del riu).
En general, sensibilitzar la ciutadania mitjançant una campanya publicitària i la divulgació ambiental sobre totes aquestes qüestions és clau.
Pel què fa a l’espai urbà, el principal repte és, per una banda, la millora de l’accessibilitat i la connectivitat amb el riu i amb el barri de Torre-Romeu mitjançant vies netes i toves (carrils bici i camins) i millorant la seguretat al Parc Fluvial per afavorir-ne l’ús (per exemple, posant llums amb sensors per millorar la seguretat de les usuàries alhora que es protegeix la fauna); i per l’altra, millorar la connexió amb el centre mitjançant la pacificació de la Gran Via (sobretot al tram adjacent al barri).
A nivell interior, la millora de la urbanització del barri mitjançant nous elements d’urbanització i la pacificació dels carrers interiors (sota la idea de la superilla) són dos reptes també principals. La re-naturalització del barri i l’increment de la biodiversitat passa també per transformar el carrer Covadonga com a eix principal.
Un altre repte és dotar de més vida social al barri, per una banda, enfortint el sentit de pertinença al barri i la comunitat veïnal mitjançant la creació de nous espais públics i comunitaris aprofitant i obrint els edificis industrials en desús a la ciutadania; i per l’altra, amb nous equipaments públics de proximitat.
PASSOS A SEGUIR PREVISTOS
→ Intervencions puntuals al carrer Covadonga per incrementar l'arbrat i per evitar les dificultats i l'estancament del procés en el cas de començar per una re-urbanització sencera del carrer.
→ Començar a activar algunes zones al barri per donar-hi més vida (comerç i activitat): Plaça Sant Salvador, Plaça Emprius, Plaça Laietana...
→ Fer reunions amb els col·lectius més favorables (comunitats veïns blocs de pisos, equipaments públics i privats, universitat, etc.) per avançar cap a la creació de comunitats energètiques.
→ Canviar / tallar el trànsit mitjançant la implicació i la força veïnal (activisme) per començar a implementar canvis en aquest sentit.
REQUISITS DE LES SOLUCIONS
Les solucions de transformació del barri han de millorar la qualitat de vida dels seus habitants alhora que n’eviten el risc d'expulsió (gentrificació, gentrificació verda...).
Les solucions han de tenir continuïtat en el temps.
Hi ha d’haver un compromís de tots els agents (administració, ciutadania, empresa i universitat).
IMPACTE
Millor qualitat de vida al barri.
Millorar el metabolisme del barri
ODS
En la primera sessió, els ODS destacats van ser:
6. Aigua neta i sanejament
7. Energia assequible i no contaminant
8. Treball decent i creixement econòmic (+/-)
11. Ciutats i comunitats sostenibles
12. Producció i consum responsables
13. Acció pel clima
15. Vida d’ecosistemes terrestres
En canvi, a la segona sessió es van relacionar els següents ODS:
3: Salut i benestar
7. Energia assequible i no contaminant
11. Ciutats i comunitats sostenibles
12. Producció i consum responsables
13. Acció pel clima
15. Vida d’ecosistemes terrestres
17. Aliances per assolir els objectius
Fotos relacionades
