Covadonga DISTRICTE ESPORT & SALUT

SITUACIÓ ACTUAL

En relació a l’esport, el barri disposa d’un bon parc d’equipaments esportius públics i privats, alguns de referència; hi ha un elevat nombre de persones que practica esport; i també hi ha empreses locals dedicades al món esportiu. De totes maneres, al barri i al seu entorn, hi ha una important aglomeració d’aquests equipaments esportius (el CNS, les dues pistes descobertes, poliesportius, etc.). També cal destacar que tot i el nombre i qualitat d’infraestructures esportives, sovint estan poc utilitzades. En general, manca promoció en formació esportiva.

Pel què fa a la Salut, Sabadell disposa d’un hospital de referencia (el parc Taulí), el qual, dins de la corporació hospitalària, disposa d’un institut d’investigació associat a la UAB.

En general, la ciutadania té hàbits de vida poc saludables: molta gent encara fa dietes poc equilibrades i l’activitat física en nens i joves encara és baixa.

La pràctica de l’esport també té a veure amb la gestió del lleure. En general, la població fa poca activitat esportiva en el lleure. En el cas dels més petits i joves, es deu també a la manca d’oferta d’activitats extraescolars o al cost d’aquestes.

Alguns exemples de col·laboració entre equipaments és el cas de l’Escola Samuntada, situada a la zona del Parc Taulí. Un cas és el curs de 1r de primària, que utilitza el CNS un cop a la setmana. I l’altre, és que l’escola té un projecte Magnet amb el Parc Taulí en què curricularment cada curs treballa un projecte en relació a la salut i utilitzant també recursos de l’hospital.

A nivell de comunitat, el barri disposa d’un teixit associatiu i veïnal actiu. Tot i això, la densitat de població és baixa, i la presència de desigualtats socials al barri és una realitat.

Pel què fa a l’espai públic, Covadonga és un barri frontissa entre el riu Ripoll i la Gran Via. El riu Ripoll i el seu parc fluvial tenen un gran potencial. Tot i això, la ciutat encara dona l’esquena al riu. Actualment, l’accés al riu és molt restringit i caldria aportar noves solucions, sobretot pel què fa als accessos i a les zones d’aprofitament, on es podrien ampliar les zones de pràctica esportiva. La situació actual d’accessibilitat al riu fa que el barri no sigui un espai urbà apte per la pràctica de l’esport.

El barri és una àrea amb un potencial de transformació urbana molt important. Tot i això, pateix una situació de degradació que més que esdevenir un espai urbà, respon a característiques més pròpies d’un espai “suburbà”. Actualment encara hi ha reserves d’equipaments pendents d’ expropiació i hi ha naus industrials en desús disponibles per acollir-hi possibles usos esportius o de lleure. Tot i que el barri disposa d’actius importants com la Universitat, el Parc Taulí o l’Artextil, hi ha una manca d’aprofitament d’alguns edificis que estan qualificats com equipaments.

Pel què fa a la mobilitat dins el barri i en relació als barris adjacents, actualment l’accés al barri és difícil i sovint complicat. Moltes persones que van al centre l’utilitzen per aparcar de forma gratuïta, no hi ha carrils bici, pels vianants, les voreres no són accessibles, i a nivell de transport públic, no hi ha cap línia que passi pel barri (interior). Sobretot, és difícil l’accés en transport públic a la zona esportiva de Sant Oleguer, una de les que concentra més equipaments. Per tal de facilitar la mobilitat dels infants, des de l’Escola Samuntada s’està intentant crear un camí escolar per promoure una vida amb menys cotxes i una mobilitat més segura.

VISIÓ DE FUTUR

Que el barri de Covandonga faciliti la millora de la qualitat de vida de les persones mitjançant el canvi a uns hàbits més saludables i la promoció d’una població activa en un espai urbà saludable, verd, amigable/segur i connectat.

Dotar de nous usos el riu Ripoll de manera que ciutat i riu es connectin i complementin mitjançant la millora de l’accessibilitat i la creació d’un parc de vora per fer possible les diferents realitats que s’hi succeeixen: el riu com el cor saludable de la ciutat; el Ripoll, pol de coneixement; el Ripoll, residencial.

A nivell general, que la cooperació entre els agents del territori (públics o privats) sota l'esquema de les 4 hèlix sigui una manera de treballar habitual.

Que el barri disposi de més i/o millors zones verdes, on els camins escolars siguin una realitat per fer, també, l’entorn de l’Escola Samuntada un lloc més segur.

Que la transformació de la Gran Via sigui una realitat (mitjançant l’opció del soterrament o d’altres com el canvi de secció i la pacificació) i que els carrers interiors del barri també estiguin pacificats per fer del barri un lloc amb menys cotxes i, en conseqüència, amb menys fums. Un major ús del pàrquing de la fira també ajudaria a alliberar el barri de vehicles.

Que el barri de Covadonga i entorn sigui un districte bohemi i creatiu, circular i verd, i que estigui connectat. Que sigui un barri integrat a la ciutat, d’accessibilitat fàcil des de tot Sabadell i ciutats properes. Especialment que l’accés sigui fàcil i atractiu en transport públic a les pistes i a la zona de la piscina de la bassa.

Que el barri disposi d’infraestructures modernes, punteres i obertes a la comunitat local i que alhora siguin atractives per usuaris externs, amb un Palau d’esports millorat i una infraestructura ciclista i peatonal (carrils bici i camins) també millorada.

Que s’aprofitin espais infrautilitzats i/o en desús, com en el cas dels Patis Oberts (per obrir els patis de les escoles al barri en horari no lectiu) o bé l’ampliació de la universitat amb nova activitat a l’edifici de l’Artextil i altres que complementin.

PROBLEMES NO RESOLTS

Hi ha un dèficit de qualitat en els equipaments esportius públics, així com una baixa freqüència d’utilizació dels mateixos. En relació al riu Ripoll, la limitació en els usos urbanístics fa que estigui poc optimitzat.

Hi ha dificultat en la col·laboració cap a objectius comuns entre els diferents agents locals. La definició dels problemes és fàcil però l'execució de les solucions no. Manca una coordinació i/o visió comuna i política. Sovint no hi ha continuïtat en els compromisos polítics adoptats, convertint-se en promeses incomplertes.

Pel què fa a la mobilitat al barri, sovint és problemàtica. La utilització i presència del vehicle privat és molt important. Cal més finançament pel transport públic.

Pel què fa al barri, hi ha un nombre important d’edificis amb problemes de conservació així com edificis patrimonials en desús. L’espai públic està molt degradat, no hi ha comerç de proximitat i l'espai natural periurbà és poc accessible. En general, és una zona poc urbana, en part, ocupada per indústria poc activa.

Tot això fa que la configuració urbana del barri no faciliti la pràctica esportiva.

Pel què fa als hàbits saludables, sovint aquests s'associen a classes benestants, ja que el menjar de qualitat (ecològic, biològic, etc.) i les activitats extraescolars de promoció de l’esport solen tenir un cost massa elevat per moltes famílies.

EL REPTE

Un primer repte és la posada en marxa del Cúster Esport-Salut-Innovació com a agència de desenvolupament público-privada a Sabadell, que permeti una major promoció de la pràctica esportiva a la ciutat (que en garanteixi l’accés a tota la ciutadania independentment de la seva condició socioeconòmica) així com la coordinació i la col·laboració per crear una visió compartida.

Aprofitant el potencial actiu de la Universitat (UAB), promoure la docència relacionada amb l'esport i hàbits de vida saludables així com noves activitats i usos pel barri (ampliació de la universitat, residència universitària...).

Per tal de millorar l’espai urbà per la pràctica esportiva, un dels reptes importants és el desenvolupament del nou tram del balcó del Ripoll, connectat amb la resta del parc fluvial, de manera que s’integri el riu a la ciutat i s’aconsegueixin nous espais connectats i continus per la pràctica esportiva a l’aire lliure. Per aconseguir-ho, però, cal aplicar un urbanisme pensat des de la gestió.

Per tal de millorar els hàbits de vida saludables que tenen a veure amb la mobilitat, un altre repte és la transformació de la mobilitat al barri, promovent un canvi d’actitud social vers una mobilitat més sostenible, que promogui els mitjans alternatius a peu, bicicleta i patinet. Alhora, cal convèncer als polítics i a la societat de la importància d'un millor finançament del transport públic per aconseguir una mobilitat més activa i sostenible.

PASSOS A SEGUIR

→    Desenvolupar un model 3D del barri / Big Data que permeti el disseny participat amb els veïns i veïnes del barri i la presa de decisions col·lectives sobre les millores al barri.

→    Algunes d’aquestes millores inicials a implementar són:

o  La implementació de prova pilot de mobilitat verda escolar.

o  La creació de camins escolars i la protecció de l'entorn de l'escola (Torre de l'Aigua).

o  La peatonalització d’alguns dels carrers i el re-disseny de l’espai públic.

o  La implementació d’una prova pilot de mobilitat connectada autònoma.

o  El disseny de tota la llera del riu com a projecte específic, creant zones agradables perquè la gent pugui anar a passejar i per promoure la salut.

o  Propostes de re-ús de les xemeneies tèxtils.

→    Redissenyar la zona de la Bassa i les pistes per poder accedir en transport públic, carril bici, a peu i amb sistemes de mobilitat ciutadana alternatius al cotxe.

→    Elaborar un estudi que permeti conèixer els horaris i l’origen (hàbits de mobilitat) dels usuaris de les pistes.

→    Ampliar el recorregut i la freqüència de la línia d'autobús que va a la Bassa (línia 15).

→    Implementació de proves pilot 5G vinculades a la salut com E-Health i els desfibril·ladors domèstics.

→    Treballar pel consens ciutadà.

→    Promoure nous usos (des del planejament) i gestió.

→    Implicació d'altres organismes (universitat, Taulí, Ajuntament).

→    Creació d'un viver d'empreses en salut i esport.

→    Buscar finançament específic.

REQUISITS DE LES SOLUCIONS

Les solucions han de donar resposta als hàbits del barri, per això és necessari l’elaboració d’un Diagnòstic de la població en relació als seus hàbits de salut.

Les solucions han de ser inclusives, obertes i innovadores.

Els projectes han de ser inclusius. Han de garantir l’autonomia i la seguretat dels infants.

Cal educació per fer servir els serveis públics.

Les solucions han de dotar-se del finançament necessari per poder-les executar de la manera més adequada. Cal disposar de personal dedicat a les accions i projectes per la seva implementació, dinamització i seguiment.

És necessari el convenciment i les ganes de fer-ho.

Cal garantir la continuïtat en el temps de les solucions adoptades. Per això, la projectació i planificació no pot estar lligada a calendaris electorals o polítics, cal que siguin independents.

IMPACTE PREVIST

→    Increment del % de pràctica esportiva i (en hàbits i en utilització de les instal·lacions esportives)

→    Augment del benestar de la ciutadania: uns hàbits de vida més saludables comporten una millora en la salut de les persones física i psicològica (aire més net, reducció de la contaminació acústica, millor forma física, prevenció de malalties, etc.). 

→    Augment de l'activitat econòmica i dinamització de la ciutat.

→    Millora de la ciutat a nivell urbanístic i augment de la qualitat de l’espai públic.

→    Reducció de les desigualtats socials.

ODS

En la primera sessió, els ODS destacats van ser:

3: Salut i benestar

4: Educació de qualitat

7. Energia assequible i no contaminant

8. Treball decent i creixement econòmic

9. Indústria, innovació i infraestructura

11. Ciutats i comunitats sostenibles

12: Producció i consum responsables

17: Aliances per assolir els objectius

En canvi, a la segona sessió es van relacionar els següents ODS:

3: Salut i benestar

4: Educació de qualitat

7. Energia assequible i no contaminant (+/-)

8. Treball decent i creixement econòmic (+/-)

9. Indústria, innovació i infraestructura

11. Ciutats i comunitats sostenibles

13. Acció pel clima

17: Aliances per assolir els objectius